Al llarg del poema pot apreciar-se que els autors són consumats escaquistes, no ens ha de confondre la partida transcrita, i en les anotacions marginals de les estrofes ens trobem amb les primeres lleis dels escacs moderns. La nomenclatura emprada pels poetes: llei, decret, edicte, i el contingut dels preceptes alimenten eixa idea.

El reglament atorgat en Scachs d´amor(**):

• Peça tocada, peça jugada (estrofa 6).
• Salt del rei a la tercera casa, és a dir, l'antecedent de l'enroc actual (estrofes 15, 18, 21 i 24).
• L'obligatorietat d'avisar de l'escac (estrofa 27).
• Primera descripció de la captura al pas del peó (estrofa 39).
• Les formes de conclusió del joc (mats: ofegat, robat i comú; estrofes 45, 48 i 51).
• La primera descripció del moviment de la reina (estrofa 54).

Prova que els nous escacs s'establixen en aquell moment –i el seu desig de crear una peça, com anunciaven les estrofes inicials, amb la mateixes prerrogatives que el rei (la qual cosa pareix una nova evocació als Reis Catòlics)– és que els poetes propugnen que la pèrdua de la reina comporte la pèrdua de la partida (estrofa 63).

(**)Ací únicament ens detindrem en les normes de major importància històrica.