En el poema “Scachs d´amor”, València c. 1475, foli 11r, es descriu per primera vegada el moviment de la reina o dama i —no menys important—, en termes inequívocs que són ells, Fenollar, Vinyoles i Castellví els qui han creat la nova peça, els nous escacs.

Assistim a la forja dels renovats escacs, fet que els poetes tenen molt clar, estrofa 54:

“Mes nostre joc  de nou vol enremarse/ de stil novell   estrany ací bel mira”
(El nostre joc vol engalanar-se amb un estil nou i sorprenent).

Al marge dret, Fenollar, aclarix en què consistix eixe estil nou i sorprenent:

“Diu que la reyna vagui axí com tots sinó cavall”
(Diu que la reina moga com totes excepte el cavall).

La gran reforma dels escacs ja s'havia enunciat en la primera estrofa després de la presentació, (f. 1v, Castellví):

Trobant se Març   ab Venus en un temple,
ensemps tenint  Mercuri sa presencia
ordi  hun joch   de scachs, ab nou exemple:
prenent raho  per Rey sens preheminència
la Voluntat per Reyna (a)b gran potència.

Els poetes són conscients de la revolució que provoquen les seues idees i deixen molt clar que són ells els qui propugnen la nova forma de jugar, per la qual cosa, sens dubte, la data de creació dels “Scachs d´amor” (1475), és, així mateix, la de creació dels escacs moderns, la seua acta de naixement.