Extracte:  (pàg. 193) “The New Queen in “Love Chess”:
The first evidence of the chess queen´s new preeminence can be found in a Catalan poem titled “Love Chess” (“Scachs d´amor”) written sometime between 1470 and 1480 (…) In the course of the poem, Fenollar provided information about the chess queen that probably reflected the high esteem enjoyed by Queen Isabella (…); (pág. 194) Dama was also coopted as the Spanish name for the game of draughts, probably invented in the period between 1492 an 1495 and, like chess, linked to the prestige of Queen Isabella (…);
Extracte:  (pàg. 195): In addition to the manuscripts of “Love Chess”, two printing books outlining the chess queen´s newly acquired moves also appeared  in Spain at the end of the fifteenth century. The first, The Book of 100 Chess Problems (Libre dels jochs partits dels schachs en nombre de 100), was published in Valencia in 1495 under the authorship of a certain Francesch Vicent (…) pàg. 196: Lucena´s book centered around one hundred and fifty chess problems, which were equally divided between old and new chess. Most of these problems were probably taken from Vicent´s earlier book of one hundred problems”.

El gran historiador anglés conclou així el seu erudit article publicat en la revista Chess: “The Return of Francesch Vicent represents a tremendous breakthrough in the realms of chess history. Through persistent study and generous sharing of historical research this publication provides proof that a remarkable man, Francesc Vicent, penned the first treatise on the present day rules of chess and it was published in the City of Valencia on the 15 of May 1495”.

Al gran mestre rus, sens dubte, el major estudiós contemporani de la història dels escacs, li correspon l’honor d’haver promogut la vindicació del llibre de Francesch Vicent (València, 1495) en demostrar, de forma convincent, que les obres de Lucena i Damiano han pres els problemes dels escacs moderns del llibre de Vicent. Amb això, Averbakh proposa que siga Vicent qui done el nom a eixes primeres composicions dels nous escacs, en reivindicar el sogorbí com “el primer compositor dels nou escacs” i, al seu llibre, com “el primer tractat d’escacs publicat al món amb la gran reforma del joc” que es plasma en les seues pàgines.

La seua històrica reconstrucció del llibre va ser realitzada el 1985 i serà avalada per complet després de l’estudi del manuscrit de Cesena per Garzón (2005), còdex on s’ha copiat el llibre de Vicent.

Finalment, cal destacar la seua magistral conferència (imatge) sobre el llibre de Vicent i la confirmació documental plena de les seues idees, pronunciada a València el 23 de setembre de 2009, en el marc del Simposi Internacional d’Història i Cultura dels escacs València Bressol dels Escacs Moderns”.

Extracte (pàg. 67): “È sempre stato difficile stabilire se questo nuovo, e diverso modo do giocare agli scacchi fu dovuto ai giocatori italiani, francesi o spagnoli, ma oggi vi sono fondate ragioni per credere che il merito di questa innovazione sia da attribuire agli spagnoli (Sanvito cita los trabajos de Calvo, Meissenburg, Monté, Westerveld/Garzón y Garzón).
Extracte (pàg. 69) “Uno dei più grandi studiosi dell´Ottocento fui il barone von der Lasa, il quale dedicò un intero capitolo al “grandecambiamento”, ma per quel che concerne la data si limitò adichiarare che il “fatto”accadde attorno al 1475. Sulla stessa linea dello studioso tedesco —ma solo per chel che riguarda la datazione— si è trovato il ricercatore spagnolo Garzón; egli infatti si spinse oltre informando che il noto poemetto chiamato Scachs d´Amor è databile anch`esso attorno al 1474-1475, anno, quest´ultimo, della incoronazione della Regina Isabella, e giustifica l´affermazione segnalando che si tratta del testo che describe per la prima volta la mosse della Donna negli scaccchi moderni”.

El prestigiós repertori de la Universitat d’Oxford inicia la seua col·lecció de partides d’escacs actuals amb la partida Castellví-Vinyoles, l’única que inclou del segle XV. En la pàgina 1 donen la data “14??” , però atés que el volum abraça l’arc temporal 1485-1866, és la primera data que atorguen a la partida, que la investigació actual situa, amb el consens dels estudiosos, al 1475.
 

Extracte (pàg. 27): “La più antica fonte finora nota circa l´adozione di queste nuove regole è tradita dal cod. Barcellona, Biblioteca de Catalunya, AFMP, Hobra Jntitulada Scachs d´Amor, feta per Don Françi de Castelví e Narcís Vinyoles e Mossen Fenollar (...) pubbicato integralmente da Ricardo Calvo e recentemente rivalutato e riportato alla giusta luce da Govert Westerveld e soprattuto da José Antonio Garzón”.

Extracte (pàg. 106): “Il nuovo movimiento della Regina si trova descritto nel poema catalano Schacs d´amor, del 1475. Questo manoscritto per la storia degli scacchi ha assunto, proprio di recente, un´importanza enorme, dopo che José Antonio Garzón Roger ha dimostrato, nella sua monumentale opera, El regreso de Francesch Vicent, essere all´origine degli scacchi moderni”.

El gran estudiós portugués aclarix la primacia del llibre de Vicent ja a l’inici del seu article:

Extracte (pàg. 285): “1. O XADREZ EM PORTUGAL. NO SÉCULO XVI. A SU HISTÓRIA E SIMBOLISMO. No anno de 1495 é impresso em Valência o primeiro incunábulo em que se revela o xadrez moderno tal como hoje é jogado no esencial. Trata-se do Llibre dels jochs partitis dels schachs en nombre de 100. Ordenat e compost per mi Francesch Vicente nat en la ciutat de Segorb é criat é vehi de la insigne é valerosa ciutat de Valencia” (...) A innovãçao das reglas do xadrez divulgadas no tratado de Vicent baseava-se, principalmente,na ateração dos movimentos da Dama e do Bispo (...) Há, todavia, um outro facto relevante nesta renovação do xadrez originada em Espanha. Vive-se o período em que Isabel, a Católica (1474-1504), casada com Fernando de Aragão, desempenha um papel primordial na política do seu país. Uma mulher assume um papel político de trascendência e isto coincide com o novo movimiento da Dama (Rainha)”.

El gran estudiós florentí, el professor Pratesi, al principi escèptic, anticipa en el següent article el seu canvi de posició en virtut del persuasiu treball d’Averbakh. El destí reservava un paper primordial a Pratesi perquè va ser qui va trobar el 1995 el manuscrit de Cesena, on apareix a la fi, 5 segles després, el llibre de Vicent, amb la redacció original en valencià, que valida per complet l’estudi d’Averbakh.

Extracte (pàg. 70): “Ho potuto recentemente accertarmi che almeno nelle grandi linee la ricostruzione di Averbah è del tutto plausible (devo ammettere che il mio primo approccio è stato di scetticismo, e ringraziare Averbah per lo scambio di opinioni su alcuni dettagli). Adesso riconosco che gran parte dei cento finali di Vicent potevano essere basati sui nuovi scacchi. L´autore avrebbe introdotto una specie di classificazione elecando prima i finali in due mosse, poi quelli in tre, e così via fino a dieci mosse. All´interno di questi gruppi sarebbero stati mantenuti alcuni finali composti secondo la vecchie regole. In tutto, quelli “nuovi”sarebero circa 84, con i 16 (o un numero vicino) composti secondo le vecchie regole”.

El gran historiador anglés va ser el primer a tindre l’oportunitat d’aclarir en la seua magna obra l’origen dels escacs moderns, encara que la notícia de l’aparició del poema “Scachs d’amor” li arriba amb el llibre pràcticament en impremta, i opta per deixar la qüestió encara oberta.

No obstant això, estudia el manuscrit (p. 781) amb anterioritat al manuscrit Göttingen i al llibre de Lucena; per tant, ja es posiciona sobre la seua prioritat temporal, perquè percep la seua importància en treballs futurs.