La investigació ha acreditat que són obres de Vicent en la seua etapa italiana.  La part en comú es va elaborar c. 1502 i s'erigix un excels segon tractat del sogorbí (vegeu la introducció del llibre de 2005).

Algunes de  les seues posicions tenen una complexitat extraordinària, fruit de la imaginació d'un verdader geni. Com a mostra, oferim la següent posició que, segons Averbakh, requerix un mestratge impossible per a un mestre del segle XVI, però que es troba en els manuscrits de Perugia i Cesena:

En el manuscrit de Cesena —descobert per Franco Pratesi el 1995— que és una verdadera joia i un monument dels escacs moderns, es posa fi a una espera de cinc segles, en aparéixer-hi copiats els problemes del llibre de Vicent  –lògic, tractant-se d'un treball del sogorbí—, que sobreviuen en diversos problemes en la redacció original en valencià, com podem observar a continuació:

S’hi pot apreciar la presència massiva de termes en valencià que s’usaven a finals del segle XV: tos temps i tostemps, aprés, pot, axí, val més lo negro, de alt, de baix, posa, si voleu que se done, puix, etc.  Estes mateixes estructures gramaticals apareixen, i en idèntics problemes, en el llibre de Lucena (1497), i en moltes altres composicions, que també provenen del llibre de Vicent, cosa que confirma que es va realitzar una traducció a l'espanyol del llibre valencià.